Pep Aparicio Guadas (Institut d’Estudis Territorials el Caroig)
Levante 26·05·23 | 06:01
fotografia ap còpia PEP APARICIO GUADAS (INSTITUT D’ESTUDIS TERRITORIALS EL CAROIG).
Ara que els processos sociopolítics, institucionals... estan més o menys paralitzats per una inèrcia electoral, cada vegada més trufada de falses promeses electoralistes i d’ineficaces propostes d’equipaments, mitjans..., allunyades tant de la gent com dels interessos col·lectius i, especialment, sense una planificació real de reconstruir, a partir de les nostres arrels, un horitzó de present-futur que garantisca drets, que potencie la igualtat territorial, que ajude a arrelar i atraure dones i homes a ben viure ací... Ara, més que mai, es fa imprescindible pensar i fer programes-projectes-processos que afronten la resolució, amb les mesures i els diners necessaris, de: (i) el fort desequilibri territorial, sempre contra la ruralitat vivent; (ii) les fondes crisis socioeconòmiques i ecològiques actuals.
Per una banda, requerim i exigim, de manera urgent i compromesa, l’equiparació real en drets de ciutadania amb la resta dels territoris (transport, educació-formació, habitatge, atenció sanitària primària i secundària, infraestructures, telecomunicacions…, totes aquestes actuacions, dotacions... evidentment públiques) que facen possible la continuïtat de la gent jove al nostre territori i, a més, que altres parelles joves puguen escollir viure als nostres pobles rurals. I, per altra, necessitem i reclamem polítiques públiques locals, comarcals, mancomunals, de país... que: (a) ens ajuden i contribuisquen a avançar en la planificació i consecució d’una major sobirania alimentària dels nostres pobles, (b) tot recuperant els nivells abandonats d’activitats agrícoles, ramaderes i silvícoles, totes elles distingides-arrelades ecològicament, (c) així com les activitats artesanals i/o industrials derivades d’aquestes per a, d’aquesta manera, (d) possibilitar i promoure un comerç i un consum de proximitat i així com (e) les iniciatives econòmiques –botigues, restaurants, mercats singulars, locals-comarcals, de produccions agrícoles, ramaderes... i artesanals que el possibilitarien; indústries provingudes d’aquests usos...– També ens caldria prosseguir, mitjançant (f) polítiques públiques i cooperatives, per tal d’assolir una sobirania energètica local-comarcal-mancomunal, millorant i superant els importants graus de dependència actual respecte dels centres de producció energètica, aliens a l’interés de la població rural.
Aquestes línies diagramàtiques sociopolítiques de cre-acció i actuació són possibles i reals, malgrat la intensa força econòmica i l’estrident capacitat d’influència política de nombrosos projectes extractivistes-capitalistes que algunes empreses –que ara s’apunten al rentat verd de cara, mans i cor però que continuen amb la seua perspectiva explotadora, especulativa i colonitzadora dels recursos naturals i de les persones– han posat o estan intentant posar en marxa: grans i mitjanes instal·lacions elèctriques fotovoltaiques, eòliques... –una extensa-intensa mescla de propostes: a la vall d’Aiora, a la Costera, a la Canal de Navarrés, a la Vall d’Albaida...–; brutals línies de conducció elèctrica, per exemple la d’Almansa-Montesa; o incrementant les dimensions d’indústries ja existents, sense importar gens el fort augment del consum de recursos com ara l’aigua, l’electricitat... o el gran creixement de la contaminació ambiental... que ni ens fan sostenibles energèticament ni generen ocupació estable i digna, ni sociopolíticament i econòmica resolen cap de les qüestions pendents... sols hipotequen el present-futur de la població de les nostres terres.
Tan sols necessitem que Ajuntaments, Mancomunitats, Diputació, Generalitat; sindicats i empresariat, associacions i entitats culturals, econòmiques... i la ciutadania...,en singular i en comú, reconeguen-i-assumisquen que el medi natural, és el medi rural on implementem quotidianament les nostres vides rurals. I, és per tot això, que exigim, nosaltres les persones que en ell vivim, un compromís genuí de dotació econòmica i una responsabilitat comuna, respectuosa i amorosa envers la ruralitat, ara i ací.
I, tanmateix, la creació i posada en marxa de l’Agència Valenciana Antidespoblament –malgrat haver-ne estat una bona mesura– les seues actuacions no han estat a l’altura de les circumstàncies, ni en la seua dotació pressupostària. Tampoc en les planificacions i accions dutes ni, sobretot, en la planificació de mesures integrals i integrades que organitzaren i resolgueren, en positiu, el fort desequilibri territorial latent i visible a les nostres terres... Un accentuat desequilibri propiciat per múltiples accions i obres, totes implementades al llarg del període 1959-2015, amb diverses intensitats i mesures i que perduren, en menor intensitat, en el període 2015-2023.Accions com poden ser l’abandonament de les parcel·les agrícoles de muntanya i les valls de les nostres terres, desaparició dels ramats, abandonament i destrucció de multitud de masos, agrupaments de cases, etc.; la minoració de les inversions i de les iniciatives de dotació d’equipaments públics, etc.; l’extracció de diferents recursos naturals amb un afany clarament especulatiu... I també ara, a més, des d’una dinàmica urbanocéntrica, que resulta sempre en un abandonament de les terres rurals així com dels llogarets i pobles.
Tampoc sembla que la Llei integral de mesures contra el despoblament, recentment aprovada per les Corts Valencianes, està més ben encaminada, malgrat el seu nom, caldria fer un seguiment molt estricte del seu desenvolupament i de la implementació de mesures i accions per la transposició i capgirament integral del desequilibri territorial existent, així com de les desigualtats socials, econòmiques, sanitàries... Desigualtats i desequilibris que han estat artificialment produïdes per aquest i que atempten contra la vida i les seues qualitats a les terres rurals i que caldria afrontar amb màxima celeritat i urgència, amb diferenciació i accions multi-factorials, multi-àmbits i de multi-pertinença.
Alhora caldria incidir en la forta demanda de que aquests àmbits d’acció sociopolítica –especialment: Cohesió territorial i polítiques contra el despoblament– estiguen coordinats pluralment i, sobretot, que al front d’aquesta àrea estiguen persones compromeses, responsables i militants... És a dir, posicionades envers el món rural i les seues necessitats, interessos i desigs, que assumisquen i requerisquen del caràcter vivent del món rural. I la necessària visibilitat d’aquest món en totes i cadascuna de les mesures de Govern que travessen, tant les institucions com el pol organitzatiu-associatiu (sindicats, organitzacions empresarials, sectors professionals...). I incidir també en les polítiques LEADER –locals, territorials, autonòmiques...– que, per poder acomplir amb el que senyala la UE i la PAC, requereixen un fort increment de les dotacions econòmiques per al període 2023-2027 així com la creació d’unitats territorialitzades específiques-estratègiques i un fort creixement de personal qualificat, amb la provisió de recursos econòmics per coordinar projectes dirigits per les comunitats que reflecteixen les prioritats territorials locals per al desenvolupament socioeconòmic, la transició ecosocial, la crisi climàtica, la gestió ambiental...
Aquests dies, caldria fer examen de consciència –fent activa la radical presència de les ciutadanes i ciutadans rurals–. Analitzar les falses mesures i activitats vindicatives d’un món rural viu –reflexionant sobre la qualitat i la quantitat de les mesures i procediments iniciats i/o consolidats envers el món rural i els éssers vivents que l’habiten– i, concloent però sense tancar, plantejar-nos totes les mesures de redreçaments que hem d’introduir per valoritzar les iniciatives emergents existents i recolzar-les. Per a que puguen continuar florint i donant fruit, i canviar la tendència urbanocéntrica a les institucions, als governs... tal i com l’estan canviat al món rural, amb una intensa-extensa dinàmica creadora i creativa. La qual cosa ens encamina, a nosaltres les persones que habitem el món rural, a sospesar la virtut del nostre vot, local i autonòmic, i votar a Francesc Bosch i Morata –valencianista i republicà, antifeixista i d’esquerres–, recordant la seua vida i obra que son sempre una caixa de ferramentes imprescindibles, ací i ara.
Una societat rural decidida...