Artículo Bastida
Obrar, pensar i aprendre de les accions-reflexions-accions realitzades. pep aparicio guadas, Institut d’Estudis Territorials el Caroig>
Des de fa molt de temps hem estat planificant-intervenint-... al territori del Caroig, amb diferents, entitats, associacions… i procediments; però, des de 2012, aquestes accions les realitzem des de l’Institut d’Estudis Territorials el Caroig, IETEC, tractant de, per una banda, cobrir interessos, necessitats... que no estaven coberts i, per altra, tractant d’articular propostes i d’encetar una certa coordinació amb organitzacions afins, amb la clara finalitat de fer territori, fer xarxa, fer país... investigant, analitzant i reflexionant, sobre els diversos elements culturals, socioeconòmics, formatius... que configuren el Caroig i l’incardinen al País Valencià. I, al mateix temps, generant i impulsant unes pràctiques culturals, socials... coefectuades que ens possibiliten per a una intervenció perenne que, alhora, produeix uns “aprenentatges ens inscriuen en un món i al mateix temps fan que el desbordem, que el contestem, que desitgem transformar-lo.” (GARCÉS, Marina (2020). Escola d’aprenents. Galàxia Gutenberg. Barcelona.)
Fruit del treball d’aquests anys, a l’IETEC, ens plantejàrem la possibilitat de tenir un dispositiu comunicatiu que, alhora, pogués respondre, tant a les necessitats de fer públiques les investigacions, les reflexions... que fèiem com la plasmació dels diversos seminaris i jornades de formació i/o intervenció realitzats per implementar un procés de conscientització territorialecològica, educatiu-cultural, sociopolítica...–. Així configuràvem una triple ferramenta comunicativa: papeles el Caroig (5 llibres i 1 catàleg); revista caroig (15 números fins ara) i cuadernos comarcales (1 volum).
En juliol-2019, presentàrem caroig 13 a Casas de Benali-Énguera; mentre que caroig 14 no l’hem presentada per motiu de la pandèmia del covid-19; en aquest número abordàrem qüestions relacionades amb la defensa mediambiental i ecològica dels boscos, muntanyes... i l’apoderament de les persones emprenedores. I és en aquest compromís on l’IETEC ha de ser capaç de convertirse, en dispositiu-agència de transformació, constel·lant en la seua òrbita la ciutadania, les associacions i organitzacions, les institucions... interessades en l’estudi-investigació, la preservació i difusió del patrimoni local, el canvi econòmic i la defensa del medi ambient de manera integral, etc.
Ara, amb caroig 15, esperem organitzar un parell de presentacions... Aquest te il·lustracions de Willy Ramos; aborda algunes qüestions crucials: Polítiques actives a la Canal de Navarrés i pobresa; agroecologia i cooperativisme; el reconeixement de persones reveladores del territori en diferents àmbits; etc. i aquests, tal vegada, son alguns dels vectors per poder repensar i refer la nova situació sociopolítica, econòmica... d’aquestes terres. Sempre des d’una perspectiva democràtica i emancipadora, ecològica i solidària... en la qual la ciutadania i el teixit social i cívic esdevé fonament motriu-i-matriu de les planificacions, de les associacions-coordinacions, de les decisions... i de la novació socioeconòmica, educatiucultural... per convertir-se en un territori i una societat més digna, decent i inclusiva.
Per tot això, considerem des de l’IETEC, que hem d’esdevenir dispositiu de novació territorial, junt amb d’altres organitzacions i entitats afins, en el nostre àmbit d’intervenció, a partir de la introducció de senzills canvis, ja siga en les relacions amb les altres agències i institucions del territori, com en la manera de treballar i, sobretot, en l’estil de planificar i/o organitzar les analítiques-diagnòstics del territori. I, a més a més, l’abordatge dels procediments de treball així com dels mètodes de coordinació-associació i, molt especialment, de l’abordatge de les relacions que establim amb les agències i institucions del territori.
En aquest sentit, no hauríem de perdre de vista el model de novació que suposa-implica i/o es mostra com un model efectiu, el que des de les diverses iniciatives d’Aules, Centres, Instituts... d’Estudis Locals-Comarcals i Territorials, es posa en moviment per facilitar la co-creacció, la col·laboració i la coefectuació inter-agències i inter-institucions per assolir els objectius de desenvolupament sostenible, el desenvolupament de projectes, programes i processos per tal d’aconseguir el ben viure de les dones i els homes que habitem aquests territoris.
I per efectuar i/o operar aquestes funcions, tasques i obres la revista caroig –junt amb la resta d’elements del dispositiu de comunicació creat– és primordial i indispensable puix necessitem comunicar les lluites, les experiències... educatives, socioculturals, ecosocials... en defensa del patrimoni rural, natural i cultural, per poder aprendre en transformació.
I, com afirmaven fa ja un cert temps, “sense separar la naturalesa de la cultura, ni la cultura de la naturalesa, reaprenent a pensar transversalment i obliqua, procedint a una encarnació territorial alternativa que aborde la salvatge desterritorialització capitalista i depredadora del món rural que afecta a l’hàbitat, a les poblacions, al clima... i que procedeix a fer desaparèixer no sols les espècies inclosa la nostra–, també les paraules, els gestos i afectes solidaris, les trames i textures naturals i culturals, els intercanvis i les cooperacions de treball, l’hospitalitat i les xarxes comunitàries d’ajuda... en una perspectiva i dinàmica d’ecologia de les bones idees i de les bones pràctiques educativosocials, culturals, polítiques, etc. tot fent que singularitats aïllades, i de vegades rebutjades, esdevinguen processualment actives, prenent la paraula i l’acció al territori, tot tractant de consolidar i/o actualitzar el paisatge i el patrimoni” (APARICIO GUADAS, pep 2012). Paisatges i patrimoni cultural. Edicions del CREC-Institut d’Estudis Territorials el Caroig. Énguera.) . Això és el que voldríem cultivar, adobar, implementar, mesclar, recollir, intercanviar, elaborar, donar a conèixer, encarnar... des de caroig envers el Caroig i les seues gents.